Conoce el maravilloso y apasionante mundo del periodismo

Moltes ONG porten a terme projectes de Cooperació Internacional proporcionant a milions de persones les eines bàsiques per a sortir de la pobresa, promovent l'educació i la captació laboral per al desenvolupament. Un especialista en el tema de la cooperació a nivell internacional és precisament Quim Sicília
Quim Sicília, català de 51 anys treballa des de fa 22 com a professional de la cooperació a nivell internacional. El seu últim acte va ser el Camp de la Pau, un projecte celebrat a Barcelona en el qual es reunien 1.300 joves, de 12 a 14 anys, procedents de 28 ciutats d’arreu del món en vies de desenvolupament, en un espai d'aprenentatge, integració i convivència.

Segons Quim, entre els nens no va haver-hi cap tipus d’enfrontament, encara que “evidentment hi havia unes relacions més difícils que d’altres”. El capdavanter del projecte explica que “hi havia un marc de relacions que ja s’havia pactat, perquè tot fos el més harmònic possible però sempre respectant les voluntats de cadascun dels països”. Per tal de que tot sortís com s’esperava “s’havien d’anar a buscar les fórmules que, dins la rigidesa que hi havia” permetessin poder dur a terme la seva la feina ben feta, “perquè o jugaves amb aquesta flexibilitat o senzillament els nens no venien”.
Save the Children va ser l’encarregada de la gestió del projecte, una ONG que segons el propi Quim: “Té una presència pràcticament inexistent en Catalunya, i a vegades el diàleg era una mica difícil”.
El projecte va concloure amb “èxit”, però varen sorgir alguns imprevistos, com el fet que “molts països a última hora no van poder anar com era el cas de Cuba i d’Hisfajan, per motius una mica ” segons declaracions del propi Quim. Tot i així, Quim és bastant autocrític i sap reconèixer quins van ser els principals defectes que van cometre: “Potser es feien massa camps seguits i no donava temps, ja que molts nens en arribar aquí van haver de passar per l’hospital del Mar, per que ja venien d’origen, i a més el viatge, els camps i tal, els feia passar molts problemes”. Quim assegura també que ell mateix hauria escollit una altra entitat “d’àmbit català, pròxima i una mica en relació amb l’organització”, i no l’Entitat del Lleure, que va ser l’escollida, en aquest cas, per portar endavant l’esdeveniment.
La idea futura de Quim és “consolidar un Camp de la pau estable a Barcelona cada any, i construir i reforçar aquesta xarxa internacional a través de totes les ciutats convidades”.

Quim Sicília també desenvolupa una tasca d’ajuda solidaria i de cooperació a tots els nivells. Tal i com afirmen els seus companys de la Universitat de la Pau, per a la qual Quim col•labora: “Sap de cooperativisme i molt”. “La cooperació internacional- tal i com ens va explicar,- té molts camins que van des de la cooperació i la sensibilització de la població al teu barri fins a les grans organitzacions que són les que estan vinculades a les Nacions Unides”. Molts ajuntaments de les zones més desfavorides “busquen agermanaments amb els ajuntaments de Barcelona, per tal de poder tramitar posteriorment la demanda d’ajudes i projectes concrets per a les necessitats que tenen”. L’expert en cooperativisme afirma: “Quan aquesta màquina funciona molt bé, l’ajuda que hi arriba és brutal” i assegura amb fermesa que a països com el Salvador i Hondures “una cosa és que el projecte funcioni correctament i una altra que els diners serveixin pel projecte”.

Quim coneix força bé el funcionament de les ONG. “Moltes vegades potser, t’inventes una ONG per demanar que et donin un projecte, i funciona, eh!”, explica amb un somriure. Quim sap que entre les diverses ONG també hi ha “competència” i pensa que farien millor el seu treball si, en comptes d’anar per separat a fer les mateixes coses, s’unissin i cooperessin conjuntament. De fet, coneix aquest tema molt de prop, ja que la seva companya sentimental és membre de Metges Sense Fronteres, una organització que va generar certs enfrontaments amb altres ONG entorn a cas del Tsunami. Aquesta ONG ja havia omplert el seu cup rebent ajudes dels països més desenvolupats. Unes ajudes que estaven única i exclusivament destinades als afectats per la catàstrofe del Tsunami. Llavors per fer saber aquesta decisió, van publicar una notícia en la qual es deia: “Nosaltres tenim la capacitat que tenim, i amb els diners que hem rebut, la tenim totalment coberta, i no tenim capacitat per fer més. No volem més diners”. Arreu d’això van sorgir les primeres crítiques d’algunes organitzacions vers Metges Sense Fronteres, per que en la resta de casos no tot el diner es destinava al cas del Tsunami, sinó que anava a parar la pròpia estructura de l’organització. Quim, però, deixa clara una cosa: “Jo no dic que les ONG siguin corruptes, però sí hi ha molts aspectes que es tenen que anar llimant, i hi ha vertaderes ONG que fan projectes com a ”. Ell no veu amb bons ulls que els diners extrets per a un projecte es destinin a d’altres, i afirma que “això seria raonable, però que és una altra línea, perquè en realitat s’està fent captació per una cosa en concret, no per més projectes”.

Quim ha tingut l’oportunitat de viatjar a diferents llocs. Durant dos anys va estar donant classes de gratuïtes al Salvador i afirma: “Cooperar també és treballar, i jo mai he cobrat per la cooperació”. Quim és força crític i narra que “hi ha gent que té un cert sentiment de culpabilitat, i d’altre gent que té l’habilitat per que lo li caigui a sobre aquesta responsabilitat”. Durant aquest dos anys que va estar vivint en comunitats de base es va adornar que aquest joc “el fan els dos”, ja que moltes vegades “el receptor, per necessitat i per habilitat, s’ha n’aprofita d’aquesta situació”.

Sicília aferma amb rotunditat que els mitjans de comunicació són “providencials per la imatges” i que evidentment “si aquestes imatges no es veiéssim, de diners no sortirien tants”. Però també es posiciona a l’altra banda i reconeix que els mitjans “manipulen les imatges” com és l’exemple d’Irak, o més a prop el “el patètic tema del funeral del Papa que els mitjans de masses van anar inflant i inflant”. En relació amb aquest tema de l’Irak, Quim n’opina que el que s’està fent és més aviat “colonialisme modern i molt sofisticat”. Tot i així, ell manté l’esperança de que les coses vagin canviant si se “sumen totes les forces”.

Ell, com a persona pacífica i espiritualista que és, continuarà lluitant en el món, com ho ha fet sempre des dels estaments socials, per que reconeix que mai ha militat en cap partit polític i que en temes de política prefereix mantenir-se al marge. No obstant això, afirma que “en tots els partits polítics hi ha un cert marge d’hipocresia” respecte al tema de la cooperació. Moltes ajudes que els països desenvolupats ofereixen als més desfavorits, ho fan a “canvi de certs interessos”, com la venta de tancs a Veneçola a canvi de llocs de treball sota el lema de “cooperació”. Quim sospira profundament i afirma: “Si és que a vegades la cooperació és tan estranya!.