Conoce el maravilloso y apasionante mundo del periodismo

PERFIL DE QUIM SICILIA

Quim Sicília té 51 anys. És un persona tranquil•la, molt espiritual, i amb un caràcter pacificador. Es mostra agradable i bastant optimista en la vida, i sap reconèixer perfectament quan s’equivoca. A vegades parla amb un cert to irònic.

Només va cursar els estudis de la primària i aviat es va posar a treballar. Amb 14 anys ja participava en moviments socials com el de la “No violència catalana”, inspirat en autors com Tolstoi y Gandhi.

Durant els anys 60, arreu de l’esclat del moviment hippie del EE.UU. va decidir marxar de casa. Vivia en una comuna; però no solsament compartia pis, sinó que també compartia un projecte de solidaritat amb la resta de companys. Durant aquest anys va dur a terme diversos moviments revolucionaris, i va fer vagues de fam demanant la amnistia per a uns presos davant la Model.

Anys més tard va treballar a la Banca Catalana. Quan es va retirar va decidir entrar definitivament en el món del cooperativisme, que és el que realment li agrada. Des de llavors fins aleshores, la seva vida personal i professional ha girat en torn a aquest món de la cooperació durant més 22 anys.

Ha tingut el plaer de poder viatjar a diferents llocs i conèixer múltiples cultures que li han ajudat a formar-se com persona. I és que només amb 18 anys va viatjar a l’Índia i va fundar “l’Escola d’estudis no violents”. De fet, va estar donant classes gratuïtament durant dos anys al Salvador i segons afirma: “cooperar també és treballar, i jo mai he cobrat per la cooperació”. Actualment col•labora en l’organització Universitat de la Pau, i fa uns quants mesos va portar a terme amb èxit el projecte del Camp de la Pau en el Fòrum.

Reconeix que ha lluitat molt, però des dels estrats socials i que no ha militat mai en un partit polític. Tot i que no ho critica, prefereix mantenir-se al marge respecte temes estrictament polítics. Entre les seves aficions està llegir novel•les de viatges i poesies, el seu gènere literari favorit.
Afirma que es guanya la vida “dia a dia”, i amb l’ajuda de la seva companya sentimental, que treballa en l’organització Metges Sense Fronteres, “anem sortint en davant”.