ENTREVISTA A QUIM SICILIA Tema: Solidaritat i Cooperació internacional
Quim Sicília té 51 anys. És un persona tranquilla, molt espiritual, i amb un caràcter pacificador. Es mostra agradable i bastant optimista en la vida, i sap reconèixer perfectament quan sequivoca. A vegades parla amb un cert to irònic. Sap molt sobre cooperativisme.
Què aspecetes poditius i negatius ha aportat el fòrum i el camp de la pau al panorama de la cooperació internacional? Home algo jo crec que sí ha aportat! Alguns projectes podien ser interessants i daltres que podrien dir-se que són molt crítics. De la cooperació internacional en concret, home jo diria que tot és millorable. El tema dels diàlegs va afavorir, com a mínim, un cert debat en torn a la cultura de la pau. La intenció dels diàlegs era precisament això, provocar debats. Alguns patrocinadors també eren bastant criticables. Hi ha punts molt contradictoris, perquè com pot ser que una empresa provoqui una sèrie dhistòries, que amb un dels diàlegs sestigui parlant de com combatre aquestes històries, i que a sobre sigui afiançador de les obres del fòrum? És clar, vull dir hi ha coses molt criticables, hi ha algunes coses doncs que estan molt bé, com el camp de la pau! (riu)
Com funciona tot el tema de la cooperació internacional, quins camins o vies d'accés hi ha?
Tot el tema de la cooperació té molt camins, que van des de la cooperació i la sensibilització de la població al teu barri fins a les grans organitzacions que són les que estan vinculades a les Nacions Unides. Per exemple, al Salvador tenen tot un front polític, que sencarrega del tema ideològic i de com arribar al govern, i després tenen tota una estructura amb molta gent, que són les ONG que el que fan és provocar que els ajuntaments del Salvador busquin agermanaments amb el ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Per altra banda, surt la via de la demanda duna projectes concrets per a les necessitats que tenen en aquests països. Quan aquesta màquina funcionava molt bé, lajuda que hi arriba és brutal. Però una cosa, almenys al Salvador, Nicaragua i Hondures és que el projecte funcioni correctament i una altra que els diners serveixin pel projecte, i això sí que ja normalment se nescapen pocs. Per exemple, tu generes al Salvador una cooperativa de camarons, un projecte en el que hi ha molta gent treballant i en el que participen dos ONG daquí de Catalunya que recauden 300.000 milions de pessetes. Però ara venen els problemes: en primer lloc, la formació professional no la tenen, i quan ja tenim els camarons, com els venen?. A partit daquí totes les empreses de distribució, tant siguin de camarons com duna altra cosa, com que totes estan controlades, decideixen segons les oligarquies del països i per tant, el camaró no té sortida. Així passa, que molts projectes neixen, saboquen molts diners i al cap del temps moren. És llei.
Com funciona l'estructura d'una ONG i com es relacionen entre elles?Una cosa és que hi hagin moltes ONG i una altra són les qüestions ideològiques i les ganes de fer coses, i moltes vegades potser, tinventes una ONG per demanar que et donin un projecte. Llavors també entre les ONG hi ha competència. Entenem la solidaritat de cara enfora, però a vegades no lentenem de cara endins. Que potser totes ells podien pensar bueno anem al mateix país i fem exactament el mateix, no sé, podien compartir les mateixes histories per que sinó no anirem en lloc. A part, he de dir que les coses grosses, també es mengen molta part del pastís.
N'hi ha molta gent que no se'n refia massa de que tot el diner de les ONG vagi a parar al lloc destinat? Què n'opinies d'aquest tema?Jo no dic que les ONG siguin corruptes, sinó que simplement una com Metge Sense Fronteres va dir no em doneu més perquè no puc ingressar més i canvi daltres prefereixen acollir més diners i llavors dedicar-los a altres projectes. Això seria raonable, però és una altra línea, perquè en realitat tu estàs fent captació per una cosa en concret, no per més projectes.
Fins a quin punt és legítim que un govern refusi l'ajuda provinent de la cooperació internacional, com va ser el cas d'Indonèsia amb el Tsunami?El govern pot dir que el que vulgui i ho farà per interessos, encara que sigui per orgull. Poden dir: bueno vosaltres com a país del nord mesteu explotant i tocant la pera a mi que sóc un país del sud, i ara que hi ha una catàstrofe,... us de fer portes obertes i salvar-ne la vida. Un dels grans problemes és precisament lorgull, més que una altra cosa i moltes vegades això ho pateix precisament la població. Alguns governs tenen una cosa molt clara: sinó deixem entrar a ningú al país no hi ha imatges, i sinó hi ha imatges, jo puc realitzar la meva política tranquillament, per tant hi poso restriccions.
Què penses del tema de la saturació d'ajudes provinents d'ONG que van patir Indonèsia arreu del desastre del Tsunami?
Jo en aquest sentit sóc bastant crític. Ja dic que quan hi ha oportunitat, hi ha afluència dajudes. Llavors és això: som 6 ONG que ens dediquem a emergències, i algunes més clarament com és Metges Sense Fronteres, i altres no tant. Bueno el Tsunami és loportunitat, tirem endavant, perquè com que no hi ha un medi que canalitzi i racionalitzi lajuda en aquest cas, doncs tot si val. Anem tots, tots posem anuncis als diaris i a veure que treu més rendiment. Un cas és el de Metges Sense Fronteres, que el conec bastant a fons, i que té relació amb una notícia que va sortir al diari i que va provocar malestar entre algunes organitzacions, per què deia: nosaltres tenim la capacitat que tenim, i amb els diners que hem rebut, la tenim totalment coberta, per tant encara que rebéssim molts més, no tenim capacitat per fer més i llavors doncs van dir no volem més diners. I és clar varen haver-hi algunes ONG que varen dir: Ostia, que a nosaltres no ens passa això, ja que en moltes, no tot el diner anava a parar al cas del Tsunami, sinó que anava a parar a la pròpia estructura de lorganització, i per tant aquella oportunitat es desmuntava. Hi ha molts aspectes que es tenen que anar llimant i polint.
El govern espanyol, durant la catàstrofe natural del Tsunami, va concedir crèdits com a ajuda als afectats, però no creus que sembla com una ajuda a canvi de que un cop recuperats és vegin obligats a comprar productes del nostre país?Dins el marge dhipocresia en els partits polítics, això en forma part. Per exemple, laltre dia van vendre tancs a Veneçola a canvi de llocs de treball; i més fort encara, sota el lema de la cooperació!. Si és que a vegades la cooperació és tan estranya! Per què de coses ben fetes també sen fan, però hi ha de tot.
Com definiries la solidaritat?Per mi la solidaritat, per sintetitzar-lo molt, seria la relació entre iguals. Això vol dir que jo no estic fent actes de beneficència quan tu estàs al sud i jo al nord, sinó que estic procurant una relació justa i igual per a tots. Seria sintetitzat en una sola paraula: intercooperació.
Es podria considerar cooperació internacional el que s'està fent a l'Irak?
Això seria colonialisme modern, molt sofisticat! Però claríssimament (sospira). No sé per què és molt complex de dir, i tan de bo acabés bé. No va venir cap nen al camp de la pau dIrak per què varen pensar que seria molt difícil treurels dallà. Home a dhaver-hi confiança en tots els moviments socials com el del Puerto Alegre, en les accions que presenten els partits, és tot una suma de històries que fan que vagi canviant.
Creus que tot això de la cooperació es troba molt vinculat las mitjans de comunicació i amb la seva manera d'orientar diferents temes?En relació amb el tema de les catàstrofes naturals els mitjans de comunicació són providencials per la imatges. Evidentment si aquestes imatges no les veiéssim de diners no sortirien tants. Són essencials. Una altra cosa és també com els mitjans sha naprofiten de les imatges, com per exemple amb les guerres dIrak, amb la manipulació que hi ha amb tot això, que nhi ha molta. Però jo penso que un món sense imatges, no existeix.